FOC DE LLAR
COLLECTIVE INSTALLATION
Autors: Silvia Arenas, Guillem S. Arquer, Albert Gironès, Alícia Vogel, Anna Vilamú
Llunyà és el caliu de la llar de foc. Els seus espetarrecs, ja imperceptibles, les seves flames, oblidades. Els nuclis familiars establerts en un espai físic permanent han deixat d’existir.
El foc com a defensa, origen. Reuneix i encisa, històries, debats, disputes i festes; és així com el foc ens permet crear un lloc propi en l’exterior. Allà on el fred no té presència, allà on les històries s’expliquen, mentre els nostres ulls extasiats, es perden en el flux continu del foc.
Un carret de supermercat és neutre, el defineix allò que hi conté. El símbol del triomf consumista és també, el transport de les pertinences de qui ha perdut o ha volgut deslligar-se de l’inhumà progrés capitalista. Nòmades urbans, supervivents de l’illa de formigó, qui lluita diàriament contra les mesures d’ordenació pública que pretenen fer-los invisibles.
La centralització geogràfica de l’educació post-obligatòria, el progrés imparable del capitalisme, els processos de gentrificació dels nuclis urbans, la globalització; són algunes de les condicions socioeconòmiques que porten a desenvolupar comportaments nòmades de manera generalment circumstancial en el nostre territori i temps.
La nostre instal·lació sorgeix coma resposta simbòlica a aquesta situació de lluita per a mantenir amb nosaltres el caliu de la nostre llar.
FOC DE LLAR, foc i roda, llar de foc mòbil.
